Home | Rubriche | Dialetto e Tradizione | Al Mur de Berlim che l'era ancora entréch – Di Cornelio Galas

Al Mur de Berlim che l'era ancora entréch – Di Cornelio Galas

Tiro fora la machina fotografica. I la varda... i la rivarda. Po' i l'averze e i tira fora el rolim fasendoghe ciapar luce. «Adès te podi nar.. ale tante»

image

L'è zamài trent'ani – oscia se passa el temp! – che 'l Mur de Berlim l'è nà 'n tochi.
Ne parla e ne scrive tuti 'n sti dì chi. Sui giornai, en televisiom. 
Anche su ’sto giornal, l’Adigeto.it.

E mi chi sónte - me som domandà - da no parlar de quela volta che i m'ha difàti... «mpachetà» al de là de quel mur, quando gh'era ancora la De De Èr?

Ve la conto la storia? Anca se no la v'enterèssa ve la conto l'istess, no fuss'alter perché adès me par che se parla (e se parlerà) de pù de quando el mur no 'l ghera che de quando envenze el gh'era.
Ma come ero finì a Berlim quando gh'era ancora el mur? Tut colpa del fradel (me cugnà) dela me prima sposa. Che 'l studieva a Berlim.
Ném a trovarlo dopo aver ciapà el «transit» cioé la stràa che dala Germania de là (Ovest) la portéva a Berlim Est.
Na stràa dove no te podévi entànt far quel che te volévi. Perché ogni chilometro e mèz gh'era quei che te vardéva col binòcol: altro che autovelox.
Nei grill, po', gh'èra do porte: da una i turisti da l'altra quei che abitéva da quele bande. Guai a sbagliàr l'entrada.
 
Ve la fàgo corta.
Arivém al Cièch Point Ciàrli, quel dei mericani, al de qua del mur. Dove gh'era na fila de foto de zent che avéva zercà de scapàr da l'est vers l'ovest.
Coi vopos (i militari de l'est) che controléva da le toréte. Con sta strissia de tera de nesum en mèz piena de cunei, sorzi... Ma guai se ghe ne néva lì omeni o done.
E altre foto con quei che avéva fat busi soto tera per scapar.
Anca de zent che avéva mes su na specie de teleferica da le case de là per nar al de là coi cavi e tochi de fer tacai a sti cavi.
Non tuti sti tentativi i era stài fortunai. Gh'era stà anca dei morti, tanti.
 
Bom. Tut mal ném de là (se podéva se no se era todeschi de l'Ovest) dopo aver fat veder tuti i documenti, dopo aver cambià vintizinque marchi de l'ovest en vintizinque de quei de l'est. Anca se quei de l'est i valeva de mem: tipo na pipa de tabach.
E difati, na volta arivai al de là del mur gh'era en giro anca boci che te domandéva de far cambio: tanti soldi de l'est per en marco de quei de là, che valéva de pù.
Va bem. Se passa al de là de sto mur lonch per semper. E de colp te te trovi en d'en mondo che no l'è gualif per gnent a quel de là.
Stràe voide, ensoma con poche machine.
Reclam? Gnanca a zercarla col lanternim. Paréva de esser en qualche paes del Trentim poch dopo la seconda guera.
Zent vestìda quasi gualiva. Pu' grisa che colorada.
 
Nei supermercati (ciaméntei cosita) i komplet: ciapa e va. Se te va bem bom se no fa senza.
I ristoranti? Erem en zinque. I ne fa: avanti doi. I altri trei i deve spetar. E voleria vederve voi a spiegar a quela zent malmostosa che ere en zinque e voleve magnar ensema.
Le librerie? Guaiapòrcole a trovar qualcos che no fussa comunista o zo de lì.
En de na galeria d'arte en quadro del Segantini: oscia, me digo, varda ti dove è finì quel quadro del me compaesam. Vardar e no tocar. Vardar e no fotografar.
Vardar e taser e nar via prest demò.
Pu en là en sito dei mericani. Con manifesti sui vedri de Mech Donals, de robe che lì no i vendeva.
E zent tacàda a quele vedrine a vardar ste maravee...
 
Ariva subit sera. L'è zamai ora de tornar de là. Ancora zènt che vol cambiar soldi.
O ciapar quei che t'è vanzà. Perché quei vintizinque marchi de l'est bisogna spenderli tuti se no de là nesuni te li cambia.
Arivem ala stanga. Passa tuti i amizi. E mi enveze i mei dà na banda. I me fa nar en den sgabuzim.
Qualcòs de todesch el so ma i parla massa svelto. No capisso tut quel che i me dis, tut quel che i vol.
Prima ariva en poliziot. Po n'altro. Ghe dago tuti i documenti che i vòl: carta d'identità, passaport, tessera dei giornalisti, anca quela dei giornalisti internazionali (l'avevo fata giust en mes prima).
I me varda, i me rivarda, i me rivarda n'altra volta. E i me porta da n'altra banda.
Passa n'ora, n'ora e mezza, doe. No gh'è telefonini. I amizi de fora i è a pè perché som mi che gò le ciavi de la machina.
 
Oscia, ghe digo en todesch, 'sa gh'è che no va? Gavria anca da nar...
No i dis gnent. I parla tra de lori. Po' uno el me domanda de la borsa.
Tiro fora la machina fotografica. I la varda... i la rivarda.
Po' i l'averze e i tira fora el rolim fasendoghe ciapar luce. Po', squasi ridendo, i me dà endrìo tuta la mercanzia.
E i me fa capir che podo nar... ale tante.
Ciapo su tut e piam piam torno al de là de quel mur... disendo tra de mi: «Ma se su quele foto no gh'era altro che i me amizi che féva gesti strani per torme 'n giro? Ma se su quéle foto no gh'era alter che stràe voide e senza reclam?
«Oscia... vot veder che l'è tut colpa de la foto fata davanti al sito merican dei meck donals?»

Condividi con: Post on Facebook Facebook Twitter Twitter

Subscribe to comments feed Commenti (0 inviato)

totale: | visualizzati:

Invia il tuo commento comment

Inserisci il codice che vedi sull' immagine:

  • Invia ad un amico Invia ad un amico
  • print Versione stampabile
  • Plain text Versione solo testo

Pensieri, parole, arte

di Daniela Larentis

Parliamone

di Nadia Clementi

Musica e spettacoli

di Sandra Matuella

Psiche e dintorni

di Giuseppe Maiolo

Da una foto una storia

di Maurizio Panizza

Letteratura di genere

di Luciana Grillo

Scenari

di Daniele Bornancin

Dialetto e Tradizione

di Cornelio Galas

Orto e giardino

di Davide Brugna

Gourmet

di Giuseppe Casagrande

Cartoline

di Bruno Lucchi

L'Autonomia ieri e oggi

di Mauro Marcantoni

I miei cammini

di Elena Casagrande