No, 'na volta no la gh'era 'sta festa dele zùche, de quei che fa carneval prima del temp
Se i doveva far per sparmiar su la luce, me par che le boléte no le vaga tant en zó. Anzi
Ah l'è propri tempi duri per la toponomastica e per i proverbi scriti en dialèt fassàn su le bustine del zucher
Bisognéva capir bem i momenti de la Messa e quel che en quel moment preciso te dovevi far. Ma la Messa la era en latim, quindi se neva… a recia
«Cornelioooooo, vàra che no i capìs ’na madona de quel che t’hai scrit. Faghe en colp al Zen dei dimafoni e dèteghe el pèz, de nof!»
Ve ricordé quando néven engiro per le campagne a spegolàr? Beh, adès se va a l’Orvea a comprar en par de piche... Ma no le g’ha l'istéss saòr
«Gh'era dént sol pacièca? L'è lo stess, vei su a Riva e fame do pagine su sta storia...»
L'è la paura che te vèn quando te sali sul palco e te devi parlàr
Se lavorava de solit coi do indici... Ma a na velocità che dopo tante cartèle scrite la fa paura. Per el ciàs soratut: tic toc tic tic titic titoc titititi titititoc
Oscia, però i podria bem fermarse ìn den grill per ’n cafè, tor i giornai, nar a pissàr…