Gh'è el rosso, l'arancióm e 'l zàlt, no se capiss pù gnènt. Ma no sém i soli: anca a Uòscinton, en Merica, i ha zà tirà for i costumi de carneval...
Na volta no gh'era da discuter sule vazinazióm... no gh'era propri mal de bale
En carabinier el me varda malament. Me sento en delinquente. Um che vol far el furbo e far quel che no se pol. No so pù che dir, che far...
I n’ha conciadi per le feste… Podo dir quel che penso? L’è propri en grant casìm
Sti ani Santa Lùzia l’era cola scùfia. Ma, se sa, i tempi i cambia...
Te derài: i festegerà Nadal e Santo Stefano el 27 e el 28, mentre l’ultim de l’am i lo festegierà qualche dì dopo…
Me vèi da pensar che ghe sia bisogn, en sto mondo covid-dipendente, de qualcòs de strani da adorar, come dir, da tegnìr ne le mam come 'na reliquia
«Scuséme neh, ma se fussa en terorista, vegnirìa a dìrvel? E se enveze che terorista fussa en mafiós che vòl sol svoltolar soldi? Ah, càvoi soi, se ciàva»
Me sa che bisogna cambiar detto: «Nadal a to cà, Pasqua forse anca. Ma non coi tòi»
Col virus che gh’è en giro me par de zugàr al zògh de l'òca: se i dadi no i déva i numeri giusti... te finìvi semper endrìo