Scominziém col tradùr en trentìm la canzóm de Ermal «En milion de robe da dirte»
Te ricordit quando se néva a balàr e se ciapéva (o se deva) e pestón? Che bel che l’era…
«Ma mòchela lì de seitàr a scriver de 'sta rogna del covid, 'n sentìm zà assà tuti i dì»
Néva tut bem, en Trentìm. E envézi l'è tornà el marlòss, i tòchi de carta per dir dove te vòi nar, perché e percome e compagnia bèla
Avé mai provà quela roba chi la serve per savér se te gài el covid? E basta do minuti... per restari né fodrài né imbastìi
No i sa se ciamar Draghi, che stampéva euri nar che nare, o qualchedun de pù brào, come Toninelli per dir…
Na volta a quei che cambiéva partito pur de restar tacài ala poltrona i era ciamài «banderòle». Adès i li ciàma «costrutori»... Sì, l’è cambià propri tut
Ho lavorà per oltra quarant'ani a l'Adige, propri el giornal concorente, quel che alora l'era càn e gàt col Trentino
Gh'è el rosso, l'arancióm e 'l zàlt, no se capiss pù gnènt. Ma no sém i soli: anca a Uòscinton, en Merica, i ha zà tirà for i costumi de carneval...
Na volta no gh'era da discuter sule vazinazióm... no gh'era propri mal de bale