En carabinier el me varda malament. Me sento en delinquente. Um che vol far el furbo e far quel che no se pol. No so pù che dir, che far...
I n’ha conciadi per le feste… Podo dir quel che penso? L’è propri en grant casìm
Sti ani Santa Lùzia l’era cola scùfia. Ma, se sa, i tempi i cambia...
Te derài: i festegerà Nadal e Santo Stefano el 27 e el 28, mentre l’ultim de l’am i lo festegierà qualche dì dopo…
Me vèi da pensar che ghe sia bisogn, en sto mondo covid-dipendente, de qualcòs de strani da adorar, come dir, da tegnìr ne le mam come 'na reliquia
«Scuséme neh, ma se fussa en terorista, vegnirìa a dìrvel? E se enveze che terorista fussa en mafiós che vòl sol svoltolar soldi? Ah, càvoi soi, se ciàva»
Me sa che bisogna cambiar detto: «Nadal a to cà, Pasqua forse anca. Ma non coi tòi»
Col virus che gh’è en giro me par de zugàr al zògh de l'òca: se i dadi no i déva i numeri giusti... te finìvi semper endrìo
Forsi i ha molà i bòi dala stàla, st'istà, prima del temp. Pòl darse. Ma diséntene la verità: dele volte pàr che sia pèzo el tacóm del sbrégo
Bèm, no me par che le boléte le sia cambiàe tant tra n'ora en pù e n'ora en mém. Tra l'alter l'è anca aumentàe. E alora me sa che tant no s'è sparmià en tuti sti ani…