Home | Rubriche | Dialetto e Tradizione | Come (no) far l'àlber de Nadàl e 'l presépi – Di Cornelio Galas

Come (no) far l'àlber de Nadàl e 'l presépi – Di Cornelio Galas

Ogni àn te dovevi méter n’altra piegora. Ma no te le trovévi mai uguali… Cosìta ghe n’era qualched’una granda come el cavàl

image

Gh'è quei che scominzia a far l'alber de Nadàl e 'l presèpi... apena dopo Pasqua.
E quei che envéze i se fa ciapàr propri a l'ultim moment.
Tutmal, prima o dopo, vèi el momént che se deve dezìder de farli sti adóbi e tut el rèst. E mìga semper la finìs bèm...
Per dir: quando ero bocia penséva a tùt, ma propri a tùt, me pòr papà.
L'àlber? No se spetéva quei che i li vendéva denòr ala piàzza de la ciésa. No. Se néva su, poch soto el mont de Vél. Quando féva zamài nòt. E se taiéva a colp sicur. Perché l'alber, el péz, l'era stà vist e, come dir, zernì, da me papà quando el néva a càzza de cavriòi.
Ghe manchéva sol che 'l lo piturés de ròs. Quel l'era. E quel 'l sarìa stà l'alber de Nadàl per que l'am.
 
Se 'l portéva su fim nel sito pù bel de la cà come i cazadóri i portéva, de scondóm, la femina de cavriòl. Che no se sarìa podù copar. Ma che, oscia, quela i cagni i aveva parà zò dal sentér, cramento.
Na volta portà su, l'alber el vegniva més a ùm. Cioè ghe vegnìva taià i rami en de pù, soratut de soto.
Pò l'era la volta de le balòte (quele de l'am prìma), dei altri agegi (semper quei de l'am prima) e de tòchi de ciocolata (quei che se ghe la féva a crompar) tacài co 'n fil de quel da cosìr.
Ala fim, l'operazióm pù difìzile: méter la ponta en zima.
 
Me ricordo che na volta me papà l'aveva tòt en scagnél (quel che l'era nel cess, vizim al bidè).
El gh'era montà sora co le zavàte. Sol che – come èla stada come no èla stada – l'ha pers l'anda propri entànt che el metéva quela ponta...
E l'è vegnù zò, tiràndose drio tut l'alber e quel che gh'era su.
Gavém més tut el dì dopo a zercar de rimeter le balote (quele che no s'era rot) al so posto...
 
Per el presèpi la storia l'era pù longa e complicada.
Entant bisognéva nar... per muscio. Sì, ensoma, prima se dovéva preparar el... sóto. No come i fa adés col muscio finto.
E alora zó en campagna, vizim ai muréti. Col cortelét... Piam piam, se laoréva come i fa quei che fa i filéti de salmóm. O che i tàia zò el persùt, quel bòm e che costa.
 
Dopo vegnìva el problema de la grota. Dropàr quela de l'àm passà?
Sarìa stà na bela idea. Pecà che qualchedùm l'aveva trovà en qualche maniera quéla zòca. Che po' l'era finìda nela fornèla...
E alora no restéva alter che nàr a zercar n'altra grota de legn.
E de sistemarla en maniera che la ghe somiliés a na grota se no la gavéva i so bei bùsi giusti.
 
Finì tut chi? Magari. Perché dopo l'era la volta dele statuine. A scominziàr dale pegorèle.
Che ogni am le deventéva semper de mem. Colpa del gàt che le aveva rosegàde l'am prima? Colpa dei scatoloni che qualchedum l'aveva portà via ensema ale scarpe vecie.
Fato sta che de pegorèle bisognéva semper cromparne de nove.
E alora suzedéva che non tute le pegoréle le gavéssa la istessa altezza, per dir.
Ghe n'era de quele che paréva... dei cavài rispet ale altre.
 
Per la Maria, el Bepi e 'l bambinèl ogni am l'era la stessa storia:
«No ve pàr che al Giuseppe qualchedum gàbia magnà na recia?»
Che po' l'era tut colpa de come te metévi le statuine ne la so bela scatola de scarpe. Se te butévi massa...
Na volta finì co le statuine se doveva far i lagheti.
Chissa perché ghe voléva i lagheti, le pozze, nel presepi.
Che tanto i lo capiva tuti che quela no l'era aqua ma quela carta de alumini tiràda via da la confeziom de la ciocolata.
 
E pò i Re Magi. Che te dovevi sconder fim al sei de zenèr...
Quando po' sarìa stà zà l'ora de smontar tut l'ambaradàm. Anche se alber e presepi magari i restéva lì fim... a Carneval.

Condividi con: Post on Facebook Facebook Twitter Twitter

Subscribe to comments feed Commenti (0 inviato)

totale: | visualizzati:

Invia il tuo commento comment

Inserisci il codice che vedi sull' immagine:

  • Invia ad un amico Invia ad un amico
  • print Versione stampabile
  • Plain text Versione solo testo

Pensieri, parole, arte

di Daniela Larentis

Parliamone

di Nadia Clementi

Musica e spettacoli

di Sandra Matuella

Psiche e dintorni

di Giuseppe Maiolo

Da una foto una storia

di Maurizio Panizza

Letteratura di genere

di Luciana Grillo

Scenari

di Daniele Bornancin

Dialetto e Tradizione

di Cornelio Galas

Orto e giardino

di Davide Brugna

Gourmet

di Giuseppe Casagrande

Cartoline

di Bruno Lucchi

L'Autonomia ieri e oggi

di Mauro Marcantoni

I miei cammini

di Elena Casagrande