El malmostós – Di Cornelio Galas
El malmostós l’è en mez encrocio tra l’invidiós e quel che pensa sol a la so crós
No sta dirghe gnent
de quel che ‘l fa
de quel che ‘l dis
de quel che l’è.
El farà semper
na bruta facia
el te varderà
de travèrs.
Anca se te ghe disessi
che l’ha vint
en miliom de euri
el te risponderia
presapòch così:
«Me tot per el cul?»
L’è, el malmostós
en mez encrocio
tra l’invidiós
e quel che pensa
sol a la so crós.
No ghe narà
demò mai bem
quel che suzede
senza de lu.
Co quei lavri
semper serai
che zamai i denti
no sà pu rider.
Con quela so anda
da tananai.
Co i oci mezi serai
per po' veder
i mai sì, ma dei altri.
El malmostòs
te rovina, se ’l pol
anca na giornada
piena de sol.
Lu l’alegria
no ’l sà cossa che l’è:
«Massa casini
dai torné endré».
Po’ quando el more
ghe semper qualcum
che ’mpiza candele
ma l’è sol fum.
«Dai che tut mal
no l’era catif
disente che forsi
no l’era gualif».
Gualif a cossa
a noi che ridem?
«No, volevo dir
che no ‘l se feva
Forsi... disénte,
farse voler bem”.
Varda, lassa
che el vaga
adès soto tera,
se l’era come te disi
no ’l sarà pu en guera.
Ma se te voi
che te la diga tuta
per mi anca en zel
nesuni lo aiuta.
‘Sa vot, basta vardarlo
anca tra le nuvole
per capir che da quel cul
vei for sol bagole.
Bagole dure, come le bache
che gnanca i muli
s’enzegna lecar.
Perchè dal cor
e anca da l’anima
quel vei fora
a malmostar…