El trentin e la casòta ’n montagna – Di Cornelio Galas

Quando i te conta la storia de l’ors, no l’è miga bàle. L’è sol guài

(L’amico, al bar)
- Ciao Berto, bévit qualcòs?
«No, son de corsa, che dopodisnàr voleria nar su a San Zoàn a preparar per ferragost…»
- Ah su ne la to casòta…
«Sì, odìo casòta l’è na parola grossa neh, disénte en cuert per no ciapar l’acqua dai…»
- Vat su con tuta la to zènt?
«Ma valà, narém su mi e la sposa… Noi pòri vecioti, el bocia el và a Ispizza en Spagna co la morosa… Te sai come l’è i boci de adès neh… no i sa gnanca cossa che l’è el bel, cossa ghè chì a do minuti senza nar en tanta mona e spender en sach de soldi… Che po’ i ne li domanda a noi neh i soldi… La va finir semper cosita.»
 
- Tasi tasi anca mi st’am me trovo né fodrà né embastì. La spósa la voleva nar al mar, a Rimini, en de na pension che ghe sem zà stai ani fa, bèla sàt, la costa poch, te magni bem, vizina a la spiagia… Ma co ’sto temp, tra càlt e piòza, che nente a far a Rimini… a binàr su lumàzi?
«Eh difati me sa che a San Zoàm anca mi dovrò nar per fonghi co l’ombrela… ahahahaha!»
- No ghè pu el temp de na volta. Tut dal balòm per aria dai… Ma gàt almen en toch de fornèla nela casòta?
«Eh, vot che no gabia la fornela? Anca la legna oscia, taiada e empilada da st’autum, stagionada, soto en bacuchel nel prà, arènt a l’ort. Co la so verdura. Le galine, i cunei… ah no me serve gnanca nar a far la spesa… Ghè el Giani Stort che el gà anca lu ’na casota lì vizin che el và a guernàrme le bestie quando no podo… Tèi lù l’è vedof ’l sta su tut l’am… El vei zò en val demò a tor el cafè, el vin, la sgnapa… qualcòs a l’agraria… El se fa anca ’l pam e quando el va a tor la pension el compra i zigaréti per tute l mes… semper lasù, ’n paze… Ah no ghè nesùni che te rote le scatole sat… Te dirò, no vedo l’ora de nar su che chi l’è ’n bordèl…»
- Beato ti, pàssel ben alora el feragosto sat, e saludeme la sposa…
 
(Arriva nella casa di montagna, la sorpresa…)
- Ma… ma… Pina, Pinaaaaa! Ma… che oscia… Pinaaaa vei chi, vara, varaaaaa…!
(La moglie) 
«’Sa ghè da zigàr, t’ha morsegà na vipera? Vara che l’è meio nar subit zò a l’ospedal neh... che te sai che l’è pezo ciuciar fora el velem come i diseva ’sti ani… Se te ghai taiéti nela lengua… te t’enveleni meio….
- Ma no, nooooooooo…! No vara, vei chi vara…!
(La moglie)
«Madona santa… ma… ma chi saralo stà… che disastro ciama i carabinieri, ciama i carabinieri…!»
- «Ma cossa vot che ciama i carabinieri che chi el telefonim no ’l ciapa… Dame na mam a meter a posto quel che se pol valà… diaolporcoooo!
 
(Divelta la struttura per la legna, rotta la recinzione, galline e conigli uccisi, la porta d’ingresso con segni di scasso)
- Ma chièlo, chièlo che pol aver fat ’ste robe… I soliti boci drogai no… i podeva nar a Ispizza con nos fiol se propri ma dai… Copar le galine e i cunei… per po’ lassarli lì… e varda… varda… la porta tuta sfrisada… I voleva anca nar denter… pensa ti… tanto per quel che gavem dénter… Ma vara che casin…. Ma oscia, el Giani Stort no alo sentì gnènt de tut sto rebaltòn?
 
(Arriva Gianni Stort, pallido) 
«Ah meno male che sé arivài… meno mal…»
- ’Sa èlo suzès Giani? Vara chi, vara là… ma ti ‘n do erìt? 
«Gàt ‘n po de sgnapa? Dame’n gòz valà che son ancora stremì…»
- Ah ma te i hai visti alora ’sti caveloni drogai. Dai dai cónteme… che dopo vago zò dai carabinieri sat… ah stavolta… no i la passa miga liscia… che zà l’am pasà i ha zercà de spacarme la ré del polinèr… mel ricordo.
 
«Vara, no te me crederai ma te la conto istess. Ieri sera vegnivo su dai tovi… ero nà per fonghi… Vegno su e quando som vizin a la to casota sento come en rumor de legna che se spaca… Oscia me son dit… qualchedun che róba. Me svizino… e tei…tei l’ho vist…
- T’hai vist chìe?
«L’ors ’cramento, l’ors… capissit? L’ors…!»
- No te credo, dai no ’sta contarme monae…»
«Te digo che l’era l’ors… de colp l’ha alzà el mus, sat come i fa no, i snàsa per aria… e se vede che l’ha sentì el me odor…»
- Beh, no ghe vol tant a sentir el to odor. Scusa sat, ma me sa che l’ultima volta che te te sei lavà l’è quando i è nai su la luna… scusa sat se tel digo…

«Ma valà che no l’ha fat che piover st’am. Alora te disevo, sto ors 'l snasa, el me sente, el me vede e ‘l fa per vegnirme adòs e alora caro, nar che nare…!»
- E te gh’ai lassà far quel che ‘l voleva…
«Ti cossa avressit fat, far finta de esser mort come i dis de far? Ah no caro, no me fido mi de quele bestie… Vara comunque che i me diseva a l’agraria che i dani che i fa i orsi la Provincia la tei paga neh…»
- Ah sì? E cossa bisognelo far ?
«Te fai domanda. Te ghe meti su i dati dela casota… Cosa ghera denter cosa no ghera…»
- Ah bem…alora…
 
(La moglie) 
«Come alora? Dai per meter zo do righe… ’sa ghe volelo… Anca el Giani ‘l sa ste robe… te me capissi bem… Ti che te sei pu lezù no te gavrai miga problemi…»
- No, l’è che…
 
(La moglie)
«Cossa ghè. Sentinte, cossa ghe vol a far ste carte?»
- No l’è che la casòta l’è stada fata ani endrio… sul terém dei mei. Ma come dir no l’è che avem domandà tanti permessi… Su coi sachi de cimento, l’escavador che m’aveva prestà el Gino, ensoma l’avem fata su en qualche maniera, ne sem rangiai… no. Se domandèm i dani per l’òrs me sa che i ne la fa bater zó…