Le strae dela «Busa» – Di Cornelio Galas
La nova galerìa tra San Zoàn e la Maza l'è demò fata. Sol che così come la è, en pratica la risolve en problema per farne almén dòi de novi…

Gh’era na volta – oltre al Pero che se vòlta – na campagna che no la finìva pù.
Anca nele còl de sòra dela Bùsa. Tèm, Val de Lèder. Nàch. Tuti contadini, se sa. Ruganti da arlevàr per far luganeghe e tut 'l rest. Bròcoi a Torbole. Carne salàda mèssa via per temp. Oio, cavaléri, pègore per el giòm da mèter sul guìndol. Vim per l'Agraria.
Come se stèva? Bastèva méter ensèma la colazióm col disnàr, co la zèna.
Averghe en vestì per nar a mèssa o ai matrimoni o ai funerài. Se se contentèva dai.
Po’ le guere. La fàm. Case butàe zò dal «Pipo».
E per fortuna che l’aria l’èra bòna, per vegnir fòra da la tbc. E alora via a far su sanatori.
E per fortuna che i todeschi i è semper stài ennamorài de ‘sti posti.
E su i alberghi. Che anca quando sen deventai «taliani ciapài col sciòp», i ha dessì continuà a vegnir, 'sti foresti.
A magnàr, dormir, bever da le nosse bande.
Schizzèm el boton envanti. Le fabriche.
Vegnue su propri sul prà dela fam al Lufàm. Che tante le gh'è ancora ma tante dopo le ha anca serà.
I alberghi, che tanti i è finidi en man a quei che fa su case. E tutmal le và en afit pù ai turisti che ai nossi zoveni.
I artezàni. Che i ha strangolà co le tasse e le carte da far.
I boteghèri: che dopo è vegnù quei grossi che i vende de tut per de mén.
Le stràe, evnéze, le è semper quele. Sì, dai, i ha fat qualche slargo, endrizà qualche curva, i ghe fa far el giro larch a Riva e Arco se no i camion i dà fastidi.
Po’ tante stradòte. Per nar da chi a là. Ma se te voi nar a Roveredo, oscia, fate el segn de la cròs.
Grazie a dio no gh’è pù el semàfor de Mori. Ma gh’è quel de Nach. E quante che i ne conta ogni dì per dir: «Oscia, se sa, l’è ‘n bel casìm, farém, farém… E envéze bisogna far».
E pensar che a so temp, zinquantàni e passa zamai, propri quei de l’autostrada i aveva presentà en progieto. E i se sarìa rangiài lori, anca coi so soldi. I gh’à dit de no. E alora bonanòt sonadori.
Adès la galeria nova tra San Zoàn e la Maza l'è demò fata. Sol che così come la è, en pratica la risolve en problema per farne almen dòi de novi.
Qualchedum l'aveva dit a so temp: «Dai, endrizènte quele do svolte, da quela dei rospi endré, dai che tanto quando i vei zò en la Busa i s’enmucia l’istèss...».
Eco, bisognerà spetar ancora dei ani (quatro come minimo) i dìs prima che i faga quei racordi col rest dela piana del Sarca.
Dala chìpa dela Maza fim al Lufam e anca vers dopo Torbole vers Navene per capirne.
Perché, se sa, nar envanti en para no se podeva. Massa soldi tuti d'en colp.
Far trenta e anca trentùm? No gh'è Pnrr che tegna, per l'amor de Dio.
Ogni tant ghe penso però: meti che prima de far la Maza, l’unica straa che gh’è adès, i avès fat tut el casìn per la Lopio-Busa…
T’enmaginìt che per nar a Roveredo magari bisognèva nar su per Vèl e vegnìr zo da San Felìze?
Mì però me ricordo ancora quando sula Maza (da sfaltàr) paséva i cari tirài dai bòi. Iéééé Ièèèè…
Eco, magari bisogna nar su nela galeria apena finìa e dir quel che se diséva ai bòi sti ani...