Se pianze l’anima – Di Cornelio Galas
La poesia dela doménega del Cornel: sognando sotto la piòza
No te ’l vedi, t’el senti
anca se no ghè
el sal de le lagrime
che resta sule roze
dela facia.
L’è qualcos dentro de ti
che ciapa piam piam
tut el rest
«No som su la mia»,
te disi a quei
che domanda cont
del to esser destrani
E enveze l’è propri
en quei momenti
pu de altri
che te te senti
tut um, dala testa ai pei
con quel che te pensi,
te scolti, te snasi
senza poderlo
tocar co le mam.
L’è quela voia
de nar senza ombrela
soto la pioza de marz
de vardar en zel
senza sol
de fermarse, n’atimo
tra zent e machine
che core, che core
che core
senza domandarse
perché
senza portarse
’nvanti
su quel che ghè da far
dopo.
La vida la va
come l’acqua.
Tuti i dì
vers la so fim.
Che l’è en lac, en mar
n’oceano
dove tut se miscia
prima de esser portà de nof
de sora
dal calt del sol
prima de cascar zò
n’altra volta.
Propri come sta pioza
che me bagna
i cavei
e anca l’anima
Senza darne fastidi
Perché se la sento
vol dir che som
ancora vif.